gos i gat

Hola,
Tinc un yorkshire de 7 anys i des de fa 3 setmanes una gateta en acollida d'un any aprox. El problema es que jo esperava que es fessin amics però ella que és super-bona i carinyosa amb mi, el tolera a estones peró de tant en quan li deixa anar una esgarrapada y li bufa. Jo la renyo però no hi ha rés a fer. Ell que es un cagadet s'amaga d'ella i li fuig. Abans era un gos que no més arribar a casa demanava joc y correr i ara no més està normal si sortim al carrer. Ella el desplaça del seu llit, del seu recó i li pren les joguines i ell no entén rés. No sé que fer. Creieu que és questió de temps com em diuen algunes persones? Em sento fatal quan em diuen que no tinc paciència y que he de saber esperar. Jo vull que el meu gos torni a ser el que era i si no s'adapten l'un a l'altre tot i que ja me l'estimo a la gateta, no me la podré quedar. De fet la vaig agafar amb l'esperança de que ell, al estar en companyia, perdés l'ansietat per separació que té peró ara arribo i el trobo més ansiós que abans de l'estrés que li produeix la "nena". En doneu opinions? Em podeu donar algun consell? Gràcies per endavant.
Ah! Ell ha començat a fer pipis i caques a casa no sé si per enfado o què.

Añadir que ayer los dejé solos unas horas y a la vuelta el perro estaba arrinconado por ella en una esquina y vi sangre en su collar y en el suelo. Hasta esta mañana no me he dado cuenta de que tiene algunos arañazos en la nariz. El pobre no quiere ni pasar por delante de ella porque se le tira enseguida. Puede ser que a la gata no le guste el olor de mi perro? Porque al principio compartieron camita y todo unos días.